Escola Valenciana dóna suport a la manifestació de juny per a defensar la nostra llengua a l’escola i al carrer
La mobilització serà el 14 de juny a Barcelona i començarà a la cruïlla Gran Via amb Passeig de Sant Joan. Està organitzada per Somescola i Escola Valenciana i l’Assemblea de Docents de les Illes Balears donen el seu suport.
Per primera vegada s'han vist juntes les samarretes de les Trobades 2014 d'Escola Valenciana junt a les de Somescola i l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, un mosaic simbòlic amb un objectiu comú: la defensa de l'escola de qualitat, l'escola en la nostra llengua.
Emili Gascó, representant d'Escola Valenciana, ha destacat que "volem fer visibles famílies i alumnat que pateixen prohibicions d'un govern que no vol reconèixer l'èxit del model d'escola en valencià" i ha recordat també el cop d'estat mediàtic als mitjans de comunicació públics per part del Govern Fabra.
Antonina Siquier, portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, ha recordat que "aquest moviment del professorat de les Illes fa un any que es va constituir per fer front als atacs perpetrats pel Govern Bauzá".
Muriel Casals, presidenta d'Omnium Cultural ha destacat que "estem junts perquè hem de resistir als atacs que fan a la nostra llengua".
Des d'Escola Valenciana es considera molt important aquest moviment unificat de les tres entitats dels territoris de parla comuna, perquè és necessari crear una cohesió entre totes les persones que creiem en l'ensenyament en la nostra llengua i en la defensa del nostre màxim tret d'identitat a Catalunya, les Illes i el País Valencià davant dels atacs del govern de l'Estat i dels governs del País Valencià i les Illes Balears.
La immersió lingüística: un model d'èxit
S’acosta l’època de preinscripcions a les escoles i instituts catalans. Pares i mares es pregunten com ha de ser l’educació dels seus fills: pública o privada, en català o en castellà? El model d’escolarització en català trontolla degut a l’última sentència del TSJC. Les AMPES es mostren preocupades per un dictamen que qüestiona el sistema d’immersió lingüística present a Catalunya des de principis dels 80. També en aquells anys els pares van donar suport a aquest sistema educatiu perquè veien en el català una oportunitat per millorar el futur professional i social dels seus fills.
Aquesta voluntat va néixer a Santa Coloma de Gramenet, una de les primeres poblacions que va decidir fer un pas revulsiu i establir el català com la llengua normalment utilitzada en l’àmbit escolar, tant dins com fora de l’aula. Al pati, als passadissos, al menjador, a la classe es parlava català. Aquest model que s’implementa de forma pionera a Santa Coloma, va rebre el suport de mestres, famílies i el Departament d’Ensenyament. Des de les escoles consideraven que el més important era idear una pauta pedagògica que no exclogués els nens per qüestió de llengua, per exemple, separant en dos tipus d’escolarització: la catalana i la castellana. Per això, es va plantejar la immerssió com una tècnica d’aprenentatge que incorporés les dues llengües i que va establir el català com la llengua vehicular. Aquest canvi va permetre que alguns alumnes de famílies castellanoparlants comencessin a utilitzar el català fora de les aules. Tot i així, per tal de garantir la correcta implementació de la immersió, des de la Generalitat es van promoure plans de reciclatge de català destinats al professorat.
Malgrat l’èxit de la iniciativa i la reprovació de diferents sectors de la societat, paral·lelament es va forjar una minoria que es mostrava en contra de la immersió. Les primeres actituds oposades sorgiren arran dels plans de reciclatges perquè, tot i que aquests mai van ser obligatoris, alguns mestres van considerar que el nou model amenaçava els seus drets. Aquest moviment en contra va promoure una recollida de signatures, l’anomenat Manifiesto de los 2.300, en contra del català a l’escola. Pares i mestres van aconseguir el suport d’unes dues mil tres-centes persones. Entre els signants cal destacar, per exemple, el periodista Federico Jiménez Losantos que exercia, en aquell moment, com a professor de secundària.
Justament l’any 1985 un pare que era advocat va interposar una demanda als tribunals perquè en arribar a Catalunya va haver d’escolaritzar el seu fill en un institut on es feia l’ensenyament en català. Aquest cop de porta al model educatiu català, va incentivar l’activitat de grups en contra com Acción Cultural Miguel de Cervantes. Però, el 1994, el Tribunal Constitucional va respondre aquesta demanda amb una sentència favorable a la immersió lingüística.
La sentència del Tribunal Constitucional de 1994 significava el triomf definitiu del model d’immersió lingüística a les aules. Des de llavors, cap moviment, ni polític ni popular, qüestionava l’ensenyament en català. Per això, el govern i les institucions dirigiren els seus esforços a establir el català de manera definitiva a altres sectors de la societat. En aquest sentit, la Generalitat aprovà el 1998 la Llei de Política Lingüística, vigent en l’actualitat. El nou text legal consolidava el model d’educació en català i se centrava en altres àmbits on encara hi havia molta feina a fer com l’administració o la publicitat.
Així doncs, Catalunya va arribar als 2.000 amb una societat catalanitzada gràcies als esforços de les institucions i la societat civil, que s’organitzà amb col·lectius com Òmnium Cultural. Pel que fa a l’educació, el desenvolupament del Pla d'Immersió Lingüística s’acomiadava el 2003 havent complert amb èxit els seus objectius. Des de llavors, aquest mètode d’aprenentatge s’utilitza per als nouvinguts a Catalunya.
Però quan sembla que el català ja és definitivament la llengua vehicular a les escoles, el 2010, el Tribunal Constitucional ho posa en dubte amb una sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. L’Alt Tribunal considera que el millor mètode educatiu per a les escoles catalanes és el que fixa com a vehiculars tant el català com el castellà. Aquesta sentència fa reaccionar la societat civil que, el mateix any, crea la plataforma ciutadana “Som escola” per lluitar contra aquest retrocés lingüístic. Però aquest no és l'únic atac al model educatiu català. L’aprovació de la LOMQE, la coneguda Llei Wert, fixa l’obligació a les escoles d’oferir l’ensenyament en castellà a aquelles famílies que ho sol·licitin. Aquests moviments polítics i jurídics a favor del castellà com a llengua vehicular a les aules anima a una vintena de pares i mares a sol·licitar aquesta mesura als tribunals. Precisament, aquest gener, degut al moviment d’aquestes famílies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obligat a quatre escoles i un institut a impartir un 25% de les assignatures troncals en castellà.
Com veiem, la justícia ha canviat de parer. Mentre que als noranta avalava el català com a llengua normalment utilitzada a les aules ara considera que el castellà ha de tenir la mateixa importància. Lluís Jou, Director General de Política Lingüística del 1996 fins al 2003, explica alguns dels motius d’aquest canvi jurisprudencial.
Així doncs, darrerament política i justícia lluiten per fer desaparèixer un model que ha cohesionat amb èxit la societat catalana. Santa Coloma va esdevenir una ciutat pionera en aquest afer malgrat que la població era formada majoritàriament per famílies castellanoparlants. Però precisament el seu cas va servir d’exemple per a tota la comunitat educativa catalana fent que s’expandís i s’instaurés en la resta de col·legis del país. Ara cinc famílies qüestionen el model però l’esperit segueix vigent gràcies, com passava en aquells anys, al front comú que conformen els mestres i les famílies. Malgrat algunes sentències en contra, el model rep el suport de la major part de la societat catalana.
El Suprem torna a resoldre contra la immersió lingüística
El tribunal desestima el recurs del govern contra el TSJC 3 Torna a avalar que l'espanyol sigui vehicular en les aules on un alumne ho demana.
El Tribunal Suprem ha desestimat un recurs de la Generalitat de Catalunya i ha avalat les mesures cautelars del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), que el gener del 2013 va obligar el govern a adoptar les mesures necessàries per a una família que demanava que l'espanyol fos la llengua vehicular de la seva filla. El tribunal també establia que això s'havia d'aplicar a tota l'aula.
El Suprem considera que no aplicar les mesures cautelars fins que no acabi tot el procés judicial pot generar als alumnes un 'perjudici que pot ser irreparable', ja que 'la necessitat del procés per tenir la raó no pot convertir-se en un dany per a qui té la raó'.
D'aquesta manera, i tal com ja va fer en una altra sentència que es va fer pública a final d'aquest gener, el Suprem desestima el recurs de la Generalitat. En aquella interlocutòria, el TSJC donava la raó a una família i instava el Departament d'Ensenyament a adaptar el sistema d'ensenyament a 'la nova situació creada' per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut, 'que considera també el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català'. El TSJC afegia que la introducció de l'epsanyol com a llengua vehicular juntament amb el català havia de ser a tota l'aula si ho demanava un sol alumne.
La Generalitat va recórrer contra aquesta decisió del TSJC, però el Suprem no li ha donat la raó. A més, recorda que les mesures cautelars 'estan concebudes per assegurar l'eficàcia de la resolució que posi fi al procés, evitant que el transcurs del temps posi en perill el compliment de la resolució', és a dir, que des que comença el procés fins a la sentència definitiva, 'es pugui produir la pèrdua de la seva finalitat'.
El Suprem considera que, 'tenint en compte el pas del temps' i el retard en l'aplicació de les decisions judicials sobre la llengua a l'escola, 'curs rere curs, genera als alumnes un perjudici que pot ser irreparable als efectes pretesos al recurs'. I, afegeix: 'sobretot quan se sap, al temps de resoldre's l'incident cautelar i atenent als abundants precedents judicials d'aquesta sala, quin serà el sentit i contingut de la sentència que posi fi al procés'.
A més, el Suprem imposa a la Generalitat els costos processals, amb un límit màxim de 3.000 euros.
Aquesta nova sentència del Suprem arriba poques setmanes després de la publicació de cinc interlocutòries del TSJC que imposaven un 25% d'hores lectives en espanyol a una aula si ho demanava un alumne.
El tribunal desestima el recurs del govern contra el TSJC 3 Torna a avalar que l'espanyol sigui vehicular en les aules on un alumne ho demana.
Toni Mollà: 'L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és plena d'analfabets'
Entrevista a l'escriptor i filòleg · Ens parla de la polèmica institucional sobre la unitat de la llengua i la nova batalla lingüística que ha obert el govern
La batalla per la llengua que ha tornat a encendre el govern valencià ha enutjat l'oposició, les entitats, els experts i la societat. Amb el dictamen del Consell Jurídic Consultiu a la mà, Fabra vol que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) faça un canvi en el diccionari: vol que esmene la definició de 'valencià', perquè s'equipara a 'català'. 'L'últim recurs de la dreta valenciana sempre és l'anticatalanisme empeltat de xenofòbia', diu a VilaWeb l'escriptor i filòleg Toni Mollà, que veu en aquesta nova batalla una cortina de fum. També reflexiona sobre l'ús de la llengua ('fer un diccionari no en millorarà l'ús: calen escoles i mitjans'), sobre les mancances i incoherències del nou diccionari normatiu i sobre el paper de l'AVL: recorda que va néixer d'un pacte entre PP i PSOE i retreu la poca preparació científica de la majoria dels seus membres.
—Què en penseu que el Consell Jurídic Consultiu digui que l'AVL no té competències per a definir 'valencià'?
—Jo no sóc jurista, però em sembla una cursa de despropòsits que va començar ja fa molt de temps. Al País Valencià s'ha de judicialitzar absolutament tot! El que diga el CJC, que és un òrgan nomenat i controlat pel poder legislatiu, per mi té molt poc de valor. Les qüestions normatives d'un idioma no haurien de ser matèria jurídica, no ho són en cap país del món. Em pareix un despropòsit, no solament això, sinó que la comunitat lingüística ho accepte. El problema de la llengua al País Valencià no és de definició filològica o jurídica, sinó un problema sobre els qui van a favor de l'ús de la llengua pròpia i els qui hi van en contra. En aquest moment, com sempre que es troba en dificultats, la dreta valenciana ha ressuscitat les bruixes de Salem, que som els catalanistes.
—Jo no sóc jurista, però em sembla una cursa de despropòsits que va començar ja fa molt de temps. Al País Valencià s'ha de judicialitzar absolutament tot! El que diga el CJC, que és un òrgan nomenat i controlat pel poder legislatiu, per mi té molt poc de valor. Les qüestions normatives d'un idioma no haurien de ser matèria jurídica, no ho són en cap país del món. Em pareix un despropòsit, no solament això, sinó que la comunitat lingüística ho accepte. El problema de la llengua al País Valencià no és de definició filològica o jurídica, sinó un problema sobre els qui van a favor de l'ús de la llengua pròpia i els qui hi van en contra. En aquest moment, com sempre que es troba en dificultats, la dreta valenciana ha ressuscitat les bruixes de Salem, que som els catalanistes.
—Ho fan els qui acostumen a menysprear la llengua i no la fan servir gaire…
—Absolutament cap no fa servir la llengua de manera habitual; per escrit, naturalment que no, però ni tan sols oralment i segurament tampoc familiarment. Per tant, són persones molt poc legitimades per a dictar aquesta mena de normes. El fet que em sembla molt greu és que des de fa molts i molts anys una part del 'valencianisme' i de l'esquerra', entre cometes, ha entrat en un joc sobre aspectes simbòlics del país que no és res més que una partida en què les cartes són marcades i sempre tindrem nosaltres les de perdre.
—Absolutament cap no fa servir la llengua de manera habitual; per escrit, naturalment que no, però ni tan sols oralment i segurament tampoc familiarment. Per tant, són persones molt poc legitimades per a dictar aquesta mena de normes. El fet que em sembla molt greu és que des de fa molts i molts anys una part del 'valencianisme' i de l'esquerra', entre cometes, ha entrat en un joc sobre aspectes simbòlics del país que no és res més que una partida en què les cartes són marcades i sempre tindrem nosaltres les de perdre.
—Sou del parer que aquesta actitud de la dreta no és sinó una cortina de fum?
—La dreta valenciana està acorralada. El grup del PP a les Corts és ple d'encausats, el partit es troba en caiguda electoral i incompleix sistemàticament tot el programa amb què es va presentar a les eleccions. Ni tan sols els seus sectors socials més afins, com podrien ser els empresaris, no els segueixen. Ara, com que veuen que les coses s'encaren malament, van a l'últim recurs, que sempre és l'anticatalanisme, que no és tan sols odi al català o al catalanista, sinó que és empeltat de pura xenofòbia, antiintel·lectualisme i populisme. Això és així des que el 1977 inventaren la versió valenciana del maccarthisme americà o de tantes altres caceres de bruixes.
—La dreta valenciana està acorralada. El grup del PP a les Corts és ple d'encausats, el partit es troba en caiguda electoral i incompleix sistemàticament tot el programa amb què es va presentar a les eleccions. Ni tan sols els seus sectors socials més afins, com podrien ser els empresaris, no els segueixen. Ara, com que veuen que les coses s'encaren malament, van a l'últim recurs, que sempre és l'anticatalanisme, que no és tan sols odi al català o al catalanista, sinó que és empeltat de pura xenofòbia, antiintel·lectualisme i populisme. Això és així des que el 1977 inventaren la versió valenciana del maccarthisme americà o de tantes altres caceres de bruixes.
—Fa uns dies escrivíeu a Twitter: 'La llengua més sòlida del món no té acadèmia; això sí, té la BBC.'
—És clar. Cada context cultural té un ordenament jurídic o un altre. A la Gran Bretanya no tenen ni tan sols constitució escrita, vénen d'una altra tradició. Això s'incorpora també en el camp de les polítiques lingüístiques: consideren que el seu idioma no necessita cap organisme regulador perquè tenen grans mitjans de comunicació que compleixen el paper d'element de referència. La llengua de la BBC no té un valor prescriptiu sinó que és una proposta de llengua referencial que accepten ensenyants, escriptors, etcètera, i és una llengua viva. En el context català, no s'ha seguit mai aqueixa tradició anglosaxona, sinó que es va copiar el model francès, que és molt normativista. No ho qüestione, però sí que dic que allò que dóna consistència a una comunitat lingüista són els seus elements de cohesió; i en una societat moderna, els elements de cohesió són els grans mitjans de comunicació. En pocs mesos, al País Valencià han tancat RTVV i ha prohibit TV3 i Catalunya Ràdio. Temps enrere s'hauria hagut de fer una aposta per una llengua referencial, una televisió pública valenciana i la reciprocitat amb altres televisions. Crear uns estàndards de referència per als usuaris del català que, com deia Sanchis Guarner, fossen policèntrics però convergents. Això és una aposta sociolingüística que no té res a veure amb organismes prescriptius com acadèmies o diccionaris. Poden ser importants, però no tenen res a veure amb la viabilitat d'una comunitat lingüística moderna.
—És clar. Cada context cultural té un ordenament jurídic o un altre. A la Gran Bretanya no tenen ni tan sols constitució escrita, vénen d'una altra tradició. Això s'incorpora també en el camp de les polítiques lingüístiques: consideren que el seu idioma no necessita cap organisme regulador perquè tenen grans mitjans de comunicació que compleixen el paper d'element de referència. La llengua de la BBC no té un valor prescriptiu sinó que és una proposta de llengua referencial que accepten ensenyants, escriptors, etcètera, i és una llengua viva. En el context català, no s'ha seguit mai aqueixa tradició anglosaxona, sinó que es va copiar el model francès, que és molt normativista. No ho qüestione, però sí que dic que allò que dóna consistència a una comunitat lingüista són els seus elements de cohesió; i en una societat moderna, els elements de cohesió són els grans mitjans de comunicació. En pocs mesos, al País Valencià han tancat RTVV i ha prohibit TV3 i Catalunya Ràdio. Temps enrere s'hauria hagut de fer una aposta per una llengua referencial, una televisió pública valenciana i la reciprocitat amb altres televisions. Crear uns estàndards de referència per als usuaris del català que, com deia Sanchis Guarner, fossen policèntrics però convergents. Això és una aposta sociolingüística que no té res a veure amb organismes prescriptius com acadèmies o diccionaris. Poden ser importants, però no tenen res a veure amb la viabilitat d'una comunitat lingüística moderna.
—Tenim acadèmia i diccionari, però ens hem quedat sense mitjans públics en català…
—Ens han desconnectat de la modernitat, d'allò que representen les propostes dels mitjans, i han convertit el País Valencià en una estricta comunitat virtual. Ara mateix, l'únic espai on realment existeix la comunitat lingüística catalana en un sentit genèric és el digital --i en això felicite VilaWeb--. En els mitjans tradicionals no existeix.
—Ens han desconnectat de la modernitat, d'allò que representen les propostes dels mitjans, i han convertit el País Valencià en una estricta comunitat virtual. Ara mateix, l'únic espai on realment existeix la comunitat lingüística catalana en un sentit genèric és el digital --i en això felicite VilaWeb--. En els mitjans tradicionals no existeix.
—El nou diccionari normatiu valencià reconeix la unitat de la llengua. Però, més enllà d'això, sembla que és ple d'incoherències, segons que analitzava Francesc Esteve fa uns dies.
—No he mirat el diccionari, però tinc en una gran consideració tot allò que fa Francesc Esteve de fa anys. Segurament té raó perquè no conec cap acadèmic de l'AVL que tinga la seua preparació científica. Si repasses la nòmina de l'AVL, és bàsicament d'analfabets, en el sentit que són persones que no saben ni llegir la seua llengua. Aquesta acadèmia es va fer per un pacte entre PP i PSOE, que volien apartar de l'agenda pública el conflicte perquè ho havien pactat Zaplana i Pujol, i Camps el desenterrà altra volta. Veig que hi ha confusions evidents. Primer de tot, diuen que és un diccionari normatiu, però els diccionaris normatius tenen un valor prescriptiu i no poden incloure realitzacions lingüístiques pròpies de l'oral o de dialectes geogràfics, com fa aquest. Els autors han confós qüestions molt elementals de la lingüística, com és la diferència entre la tira fònica i la tira gràfica. D'una altra banda, han introduït tot de dialectalismes, que està molt bé, però per a això ja teníem l'Alcover-Moll, que és un diccionari que recull absolutament totes les varietats de la llengua. Em fa l'efecte que han fet un diccionari que ni és un diccionari d'usos ni és un diccionari normatiu, perquè és ple de barbaritats tenint en compte què hauria de ser una normativa.
—No he mirat el diccionari, però tinc en una gran consideració tot allò que fa Francesc Esteve de fa anys. Segurament té raó perquè no conec cap acadèmic de l'AVL que tinga la seua preparació científica. Si repasses la nòmina de l'AVL, és bàsicament d'analfabets, en el sentit que són persones que no saben ni llegir la seua llengua. Aquesta acadèmia es va fer per un pacte entre PP i PSOE, que volien apartar de l'agenda pública el conflicte perquè ho havien pactat Zaplana i Pujol, i Camps el desenterrà altra volta. Veig que hi ha confusions evidents. Primer de tot, diuen que és un diccionari normatiu, però els diccionaris normatius tenen un valor prescriptiu i no poden incloure realitzacions lingüístiques pròpies de l'oral o de dialectes geogràfics, com fa aquest. Els autors han confós qüestions molt elementals de la lingüística, com és la diferència entre la tira fònica i la tira gràfica. D'una altra banda, han introduït tot de dialectalismes, que està molt bé, però per a això ja teníem l'Alcover-Moll, que és un diccionari que recull absolutament totes les varietats de la llengua. Em fa l'efecte que han fet un diccionari que ni és un diccionari d'usos ni és un diccionari normatiu, perquè és ple de barbaritats tenint en compte què hauria de ser una normativa.
—Però com que referma la unitat de la llengua --cosa òbvia, d'una altra banda--, sembla que ara toqui fer costat a l'AVL. És com si haguéssim de defensar les engrunes…
—És la situació que vivim els valencians de fa molt de temps. Ens toca defensar sempre les engrunes. I jo n'estic una mica fart, de tot això. Defensar el diccionari no és cap barricada. Si no hi ha diccionari o acadèmia no és pas més greu, ni de bon tros, que el fet que no hi haja TV3 o RTVV, que sí que és greu. Hi ha una sociolingüista gallega, Pilar García Negro, que diu que la llengua és l'únic instrument del món que millora amb l'ús. El fet de posar-la en un diccionari no en millorarà els usos. Allò que millorarà els usos de la llengua, es diga com es diga, serà que fem escoles, que fem mitjans de comunicació. Allò que millorarà i determinarà la viabilitat d'una llengua en una societat moderna no són els diccionaris sinó els usos reals. I ells ara mateix no solament han tancat els grans mitjans de comunicació, sinó que ofeguen les editorials, tanquen més de cent línies en valencià… Que no ens facen creure que defensant un diccionari o un organisme com l'AVL salvarem la llengua, perquè no. Han fet més pel català Joaquim Maria Puyal o Pep Guardiola que tots els dictàmens sobre la unitat de la llengua o la filiació lingüística. Jo em vaig alegrar molt quan el IEC va incorporar en Puyal. Aquest és el camí, la col·laboració entre acadèmics i promotors de l'ús.
—És la situació que vivim els valencians de fa molt de temps. Ens toca defensar sempre les engrunes. I jo n'estic una mica fart, de tot això. Defensar el diccionari no és cap barricada. Si no hi ha diccionari o acadèmia no és pas més greu, ni de bon tros, que el fet que no hi haja TV3 o RTVV, que sí que és greu. Hi ha una sociolingüista gallega, Pilar García Negro, que diu que la llengua és l'únic instrument del món que millora amb l'ús. El fet de posar-la en un diccionari no en millorarà els usos. Allò que millorarà els usos de la llengua, es diga com es diga, serà que fem escoles, que fem mitjans de comunicació. Allò que millorarà i determinarà la viabilitat d'una llengua en una societat moderna no són els diccionaris sinó els usos reals. I ells ara mateix no solament han tancat els grans mitjans de comunicació, sinó que ofeguen les editorials, tanquen més de cent línies en valencià… Que no ens facen creure que defensant un diccionari o un organisme com l'AVL salvarem la llengua, perquè no. Han fet més pel català Joaquim Maria Puyal o Pep Guardiola que tots els dictàmens sobre la unitat de la llengua o la filiació lingüística. Jo em vaig alegrar molt quan el IEC va incorporar en Puyal. Aquest és el camí, la col·laboració entre acadèmics i promotors de l'ús.
“Escola Valenciana, la nostra escola”, lema de les Trobades d’Escoles en Valencià 2014
Els primers a conéixer el lema i el disseny de la samarreta de les Trobades 2014 han estat els Amics i Amigues d’Escola Valenciana i les persones i col·lectius que ja han contribuït a la campanya de micromecenatge “Fes Escola Valenciana!”, una crida social d’emergència econòmica que que finalitzarà el 30 de novembre (www.escolavalenciana.org/verkami)
"Escola Valenciana, la nostra escola" és el lema escollit per a les Trobades d'Escoles en Valencià 2014, els actes lúdics i reivindicatius d'estima per la llengua que organitzen cada any les Coordinadores i entitats que integren Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua i que reuneixen més de 200.000 persones al llarg de les nostres comarques.
"Quan arranquen les Trobades 2014 ja s'hauran acomplert 30 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Per això, davant la marginació de l'ensenyament en valencià, plurilingüe i la manca d'oferta educativa en la nostra llengua; davant un Decret de plurilingüisme sense recursos; i davant de la imposició de lleis pròpies de l'era predemocràtica com la LOMCE, hem escollit un lema per tal què les persones que defensem ens estimem l'escola en valencià ens sentim plenament identificades", ha explicat Vicent Moreno, president de l'entitat.
A més, "Escola Valenciana, la nostra escola" fa referència a dos aspectes més. D'una banda identifica les persones amb el seu centre educatiu concret i de l'altra fa que la gent se senta part d'Escola Valenciana, perquè l'entitat sense les persones que hi participen no tindria cap sentit.
La imatge de la samarreta ha estat elaborat pel departament de disseny del moviment cívic i s'ha optat per destacar el missatge amb una cal·ligrafia expressiva que subratlla el significat de la frase.
EL NOU DICCIONARI DE L`AVL I L`HIPOCRESIA DEL PARTIT POPULAR
El passat 31 de giner, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) anunciava que, després de dotze anys de treball ( sour i llàgrimes caldria afegir), havia aprovat en ple, i per una àmplia majoria dels seus membres, el Diccionari normatiu valencià. En paraules del seu president, “una obra llargament esperada”, encara que no sapiam molt be qui estaba esperant-ho.
I es que, encara que el polèmic diccionari no s’havia penjat en la web de l’institució, la pròpia AVL s’ha encarregat d’anunciar en el mateix comunicat que l’AVL “acceptava” la denominació de llengua valenciana per a referir-se al nostre idioma (com si d’un favor es tractara), i que dita expressió era compatible en atres denominacions, en clara referencia al català, i feia un reconeiximent clar a l’unitat de la llengua. Per aixó, la meritada entitat té per nom Acadèmia Valenciana de la Llengua, i no Acadèmia de la Llengua Valenciana.
La reacció del Partit Popular de la Comunitat Valenciana no s’ha fet esperar. Tant el seu Secretari General, Serafín Castellano, com les veus del partit en , el Síndic Jorge Bellver i el portaveu adjunt RafaelMaluenda, es varen mostrar contraris a la definició aprovada per l’AVL, plantejant retalls en la seua financiació o, inclús, la seua supressió, perque, en paraules del Síndic, l’AVL “no se creó para generar conflictos, enfrentar posiciones ni alimentar tesis catalanistas”. Quina poca memòria tenen alguns! Poca memòria, pero per damunt de tot, poca vergonya.
Fa unes semanes tinguí ocasió de referir-me a alló que va denominar-se el “Pacte de Reus”, firmat per Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, en virtut del qual CIU donaria els seus vots per a que Aznar fora President de Govern d’España, si el PP creava una institució (l’AVL) reguladora de la llengua que garantira l’unitat de la llengua i que fera oficial la denominació de català per a referir-se al valencià. Es a dir, els mateixos que ara es“llamenten” de la definició de l’idioma valencià en el nou diccionari de l’AVL, son aquells que en son dia propiciaren i recolzaren eixe significat. Significat que, per atra banda, no pot sorprendre-mos: l’AVL, en son dictamen del 6 de febrer de 2005, ya va aprovar la denominació que tanta fingida indignació provoca als dirigents del Partit Popular. I si no em creuen, pregunten al senyor González Pons, autor intelectual del dictamen, i pactat en la casa de Joan Rigol (CIU) en Barcelona, ab el mateix Rigol, Ernest Maragall (PSC) i Josep Bargalló (ERC) un mes abans de la seua publicació. Aixó si, de segur que va ser després d’un bon dinaret i una copeta de cava (català, clar).
Pero es que després de les suposades “reaccions” identitàries dels dirigents populars, la Consellera d’Educació i Cultura, Mª José Catalá, ha plantejat, de forma urgent, al Consell Jurídic Consultiu que dictamine si el significat aprovat per l’AVL era conforme ab l’Estatut d’Autonomia, que establix en son artícul sis que la llegua propia de la Comunitat Valenciana es el valencià. Es graciós que el mateix artícul vol utilisar el PP per a desllegitimar la definició de l’AVL, establixca una miqueta més avall, en son punt huit, que L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es l’institució normativa de l’idioma valencià. Pero no es preocupen, el President del Consell Jurídic, Vicente Garrido, ya ha resolt la qüestió: ha dit que “el valenciano es lo que la AVL diga que es”. Té collons la cosa!
El bon trellat ha vingut de part d’algunes institucions culturals, com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) o Círcul Cívic Valencià, calificant d’inacceptable el significat promulgat per l’AVL, i des de les formacions polítiques valencianistes, com Acció Nacionalista Valenciana (ANV), Poble Democràtic (POBLE) o Renovació Política (REPO), que han criticat molt durament tant a l’AVL com al PP.
L’idioma valencià es va vendre fa molts anys pel Partit Popular de Zaplana i Aznar en el beneplàcit i recolzament del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). I hui en dia els nostres polítics no fan res per a recuperar-ho, tan sols mentires i gests falsos per a confondre a l’electorat. Acadèmia Valenciana de la Llengua sí, pero de la llengua catalana.
Vicente Boluda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada